Julius Popp és un artista alemà que barreja la ciència, la tecnologia, la intel·ligència artificial i l’art en les seves obres. Un gran exemple és Bit Fall. L’obra és una màquina que llença precisos dolls d’aigua formant paraules extretes directament d’Internet i que només són visibles uns segons. Aquesta cortina escultòrica respon de manera metafòrica a la gran corrent de informació en que vivim actualment. El resultat és una obra fresca i original, que pren la forma d’una cascada hipnotitzadora de paraules.

Com veurem a continuació, aquesta idea ja ha estat agafada per la publicitat i incorporada a un espot. Sandálias de Ipanema fou la marca que va utiliza aquest concepte per a un anunci de l’any 2008, on apareix la model Gisele Bündchen.

Benvolgudes i benvolguts,

Els Estudis de Publicitat i Relacions Públiques i l’ADG-FAD organitzen conjuntament la sessió Avant Laus 2010 on participaran alguns dels guanyadors de la 40a edició dels premis LAUS del Disseny Gràfic i la Comunicació Visual. Trobareu a continuació la informació sobre els conferenciants, així com un breu resum de la seva intervenció. L’acte estarà obert a tots els membres de la comunitat universitària.

Cordialment,

Dra. Mònika Jiménez Morales
Vicedegana Cap d’Estudis
Publicitat i RRPP
Telf. 00 34 935 421 332
Universitat Pompeu Fabra, Barcelona

Lloc: Auditori UPF, Roc Boronat 138, Barcelona

Data: Dimecres 24 de febrer, 19h

¿Barrerán los formatos digitales todo lo demás? La respuesta, para Andrew Losowsky, es no. Internet se está llenando de nuevas formas de contar historias, pero lo mismo está ocurriendo fuera de la red. El periodista y escritor, que ha trabajado en The Guardian, The Wall Street Journal, The New York Times y Wired, contó ayer algunas de estas iniciativas en el Ciclo de conferencias Newwws! Internet Editorial Design, celebrado en IED Madrid.

Losowsky fue categórico respecto a esa idea que sobrevuela de que Internet acabará con los soportes impresos y para mostrarlo habló de una serie de proyectos editoriales. Esquire publicó hace unos meses, en el Reino Unido, una edición limitada de su revista con pastas similares a las de un libro. ¿Su objetivo? Que la audiencia lo guardara como hace con las obras que compra.

¿Más ejemplos?

Una empresa sueca llamada T-post imprime revistas en camisetas.

Una gran tormenta de arena en Australia se convirtió en una revista llamadaMagcloud que publicó el editor Derek Powazek contando la historia en fotografías. La publicación apareció 48 horas después de que se produjera el suceso.

Libros en formato de cajetilla de tabaco.

Una compañía llamada Newspaper Club ha lanzado un programa en beta para que cualquier persona pueda hacer su propio periódico.

Pero, además, hay otras formas de story telling. Una de estas iniciativas esWestminster Stories, una serie de historias de una calle de Providence, en Rhode Island.

Extret: http://www.yorokobu.es/2010/02/10/otros-formatos-para-contar-historias/

Extret:http://marketing.blogs.ie.edu/archives/tag/innovacion

Realmente me sorprende cuando escucho en distintos foros de innovación o entre altos directivos la idea de “ no vale la pena escuchar al consumidor, el consumidor no siempre entiende lo nuevo que le propones”, llegando a la conclusión por tanto de que escuchar al consumidor no es necesario.

Craso error en mi opinión.

Es cierto que el consumidor no tiene siempre suficiente capacidad de juzgar las innovaciones o nuevas propuestas que les presentamos, pero eso no quiere decir que no haya que escucharle.

Encuentro esta idea en un reciente articulo de Harvard Business Review sobre El Bulli, articulo que me envia mi amigo Antonio Lucio desde San Francisco, titulado:
“Customer feedback : not in El Bulli’s menu”

Básicamente el articulo gira sobre el comentario de Adriá de “ yo no escucho a los consumidores, la creatividad es lo primero” concluyendo que a Adriá no le importa si al consumidor le gustan o no sus productos.

Aquel que haya podido experimentar la relación de Adriá con sus clientes estará de acuerdo que el comentario no refleja la realidad.

Si hay alguien que observe, que tenga en su foco la experiencia del consumidor, que tenga empatía con sus consumidores, ese es Ferrá Adriá. Y sin embargo es también el paradigma del éxito de la creatividad.

Este equivoco sobre asimilar el “ no escuchar al consumidor “ a “no me importa el consumidor” es un error fatal.

Conviene hacer la distinción entre escuchar “literalmente “ al consumidor y escuchar “implícitamente “ al consumidor, es decir, entenderlo.

Esto último es lo imprescindible en los procesos de innovación: conocer profundamente al consumidor .

Cuando se tiene este conocimiento profundo, esta habilidad se convierte en una ventaja competitiva: Entender al consumidor sin necesidad de preguntar.

Recientemente un responsable de investigación y desarrollo de Danone comentaba en el “European marketing Academy Congress” que el mayor reto de Danone para incrementar el éxito de su innovación es mejorar la comunicación “no verbal “ con sus consumidores. Es decir, entenderlos, sin necesidad de hablar.

Es lo que yo llamo “Business Intuition” que al contrario de lo que la palabra podría sugerir , no es inspiración divina, sino inspiración basada en un profundo conocimiento del negocio y de sus consumidores actuales y potenciales. Steve Jobs encarna el prototipo.

¿Tiene usted personas al frente de sus proyectos de innovacion que puedan decirle a su consumidor…. “Sé lo que estás pensando..” o “Pruebalo, esto es lo que esperabas”…?

Piénselo. En momentos donde las empresas destinan importantes inversiones a la innovación de sus productos, este conocimiento puede ser la clave del éxito o fracaso de la compañía en el mercado.

Benvolguts alumnes,

Des de l’Àrea de Creativitat, us explico les meves inquietuds al voltant del mercat i de com es contracten els professionals publicitaris.
Hi ha una tendència a contractar artistes plàstics i visuals per realitzar vídeos de marca. Un del objectius de les marques es demanar els vídeos a artistes reconeguts per gaudir de la seva imatge, en aquest cas no hi podem competir. (Veure web CHANEL)
L’altre cas, és que demanen vídeos de marca o vídeos de presentació de producte, o vídeos institucionals a artistes amb l’objectiu de tenir peces que trenquin amb les estructures pròpies del vídeo institucional buscant la innovació. I en aquest cas necessitem estar preparats per accedir a aquest àmbit del mercat.
Per aquest motiu vaig demanar un ajut al PLAQUID, per tirar endavant el projecte VAO Videocreació. Aprenentatge On line.

OBJECTIUS DEL VAO
Estar al dia de les tendències en publicitat amb més agilitat de la que proporcionen els programes d’estudis i aconseguir que tingueu formació sobre una demanda que es produeix en el sector.
Com ja us he dit els anunciants contracten artistes visuals perquè precisament volen trencar amb la estructura pròpia dels vídeos institucionals, tot buscant la innovació.
Per tant, crec que es molt útil us formeu en la disciplina del videoart per ser competitius en un mercat canviant.

FUNCIONAMENT
Mitjançant el Metacurs de l’Àrea Docent de Creativitat i Disseny de Missatges Persuasius que trobareu a l l’Aula Global Moodle, podeu accedir a la informació i als webs, festivals, llocs… d’interès per aprendre sobre Videoart. Seguint el bloc que he elaborat i les aportacions d’alguns companys professors, comprovareu com és d’interessant la Videocreació com a format d’impacte per a la comunicació de marca.
Si despertem el vostre interès, podeu fer la prova d’idear, conceptualitzar i fer el guió d’una peça de videoart que us pot ser útil en molts aspectes: aprenentatge, reforçament de les notes d’algunes assignatures, preparació del vostre book creatiu…

OBJECTIUS DE LA PRÀCTICA
1. Tractar la videocreació a nivell artístic i també a nivell persuasiu perquè al cap i a la fi es tracta de vendre una marca/producte però sobretot volem practicar la mirada artística.
2. Practicar la ruptura narrativa clàssica tan pròpia dels gèneres persuasius.
3. Adquirir cultura visual, es a dir, practicar l’us de la imatge i els seus significats.

Aprofito per presentar-vos a la Majo Pallarés persona que ha estat contractada per col·laborar en el projecte i assessorar-vos on line.

MECÀNICA DE LA PRÀCTICA

1. Es tracta d’una pràctica voluntària

2. Consistirà en idear, conceptualitzar i fer el guió d’un videoart, que també podeu elaborar, sobre un dels següents productes a escollir:
- Seat Cotxes.
- Bic Bolígrafs.
- Decathlon. Botiga d’esports.
- Barcelona World Race Regata volta al mon.

3. Els professors de L’Àrea de Creativitat del 2on i 3er trimestre estan d’acord en que el vostre treball pugi nota en cas de que tingui una bona qualificació. En cap cas contarà negativament. Evidenment no pujaran nota a totes les assignatures, però si en les que els professors ho creguin convenient.

4. Els vídeos els avaluaré jo mateixa conjuntament amb els professors.

5. El Julián Quijano i jo mateixa us assessorament en tot moment. Serà una practica guiada. Així com els professors de l’àrea que hi estiguin implicats.

Us continuarem informant!

Dra. Matilde Obradors

matilde.obradors@upf.edu
935422345
Universitat Pompeu Fabra
Campus de la Comunicació-Poblenou
C/ Roc Boronat, 138
08018 BCN
Despatx: 52.811